des del cor de la ceba

         Actualment, deuen haver-hi pocs habitants a Sabadell tant ceballuts com jo. Vaig néixer a Sabadell, ara fa mes de 60 i pico d'anys, he viscut sempre en aquesta ciutat, gairebé al mateix barri (al carrer Duran i Sors i ara a la Avinguda de Barberà) i he treballat, durant gairebé 30 anys, al Banc de Sabadell. O sigui, un ceballut integral.

La meva ciutat.

Sabadell és una ciutat d'aspecte extern avorrit, independentment de que tingui una vida interna molt activa, promoguda per una enorme quantitat d'entitats que, de forma anònima i en horaris inhumans, treballen en els camps mes diversos de la cultura, l'esport o els hobbys. Els que hi vivim diem que es una ciutat pràctica. Tenim gairebé tots els serveis elementals que té Barcelona, però molt més propers i, en canvi, no hem de patir el tràfec i la sensació de gernació angoixant de la capital. Amb tot i això gràcies a un recent període d'especulació immobiliària ferotge, el centre de Sabadell ha esdevingut inhòspit, amb uns carrers d'una amplada pròpia del segle 17, que ara a l'hivern tenen un aspecte fosc i humit que no tenien quan jo era petit i jugàvem al carrer. La Rambla  és un túnel on només hi entra el sol uns minuts al migdia i el Passeig de La Plaça Major fa massa temps que està en una situació “provisional”. De totes formes, és la meva ciutat des de que vaig néixer. Cosa que em dona, com a mínim, el dret d'opinar sobre ella i el que hi passa.